Inicio            
                Fiscalitat                 



CONCEPTE DE NO RESIDENT. RENDES OBTINGUDES EN TERRITORI ESPANYOL


Una persona física és resident en territori espanyol quan es dóna qualsevol de les següents circumstàncies:

a) Que estigui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol. Per determinar el període de permanència en territori espanyol es computaran les absències temporals, llevat que es demostri la residència habitual en un altre país durant 183 dies durant l'any natural.

b) Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats empresarials o professionals o dels seus interessos econòmics.

c) Que resideixin habitualment a Espanya la parella no separat legalment i els fills menors d'edat que dependran d'aquesta persona física.

Ans el contrari, una persona física tindrà la consideració de no resident a Espanya quan no concorrin cap de les circumstàncies prèviament indicades.

Estan subjectes per obligació real aquelles persones que no siguin residents, que obtenen rendes en territori espanyol. Els rendiments derivats de béns immobles situats en territori espanyol i els increments de patrimoni derivats de la transmissió de béns immobles situats en territori espanyol es considerin obtinguts en territori espanyol.

Una persona que no sigui resident fiscal a Espanya i sigui propietari de qualsevol immoble urbà situat en aquest país, estarà sotmesa a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i a l'Impost sobre el Patrimoni, per obligació real, així com un tribut de caràcter local, l'Impost sobre Béns Immobles.

NÚMERO D'IDENTIFICACIÓ FISCAL (N.I.E.)

A Espanya cada persona te assignat un número de identificació fiscal, que ha de consignar en les declaracions d'impostos i en les comunicacions que dirigeix a l'Administració Tributària. En general, tractant-se de persones de nacionalitat espanyola, el NIF és el número del seu Document Nacional d'Identitat (DNI) i, tractant-se de persones de nacionalitat estrangera, el NIF és el Número personal d'Identificació de Estrangers (NIE), que s'obtingui en la Direcció General de la Policia.

REPRESENTANT



Existeix obligació de nomenar representant en tres casos:

a) Quan es disposi d'un establiment permanent en Espanya,

b) Quan per determinar la base imposable subjecte a tributació en Espanya puguin deduir-se determinades despeses, i

c) Quan motivat per a la complexitat de la operatòria del contribuent, així es requerirà per l'Administració.

DETERMINACIÓ DE LA BASE IMPOSABLE, TIPUS DE GRAVAMEN I REPORTAR

Amb caràcter general, la base imposable corresponent als rendiments serà la quantia íntegra reportada sense deducció de cap despesa. En els increments de patrimoni vindrà determinada per la diferència entre el valor de transmissió i el valor d'adquisició.

Tipus de gravamen. Els tipus impositius previstos en la normativa interna espanyola aplicables a rendiments i increments procedents de la propietat o transmissió de béns immobles són les següents:

a) Amb caràcter general, 25%.

b) Si es tracte d'increments de patrimoni, 35%.

El "devengo" és el moment en que s'entén obtinguda la renta, i el principi general és el de la exigibilidad. Quan es tracti de rendiments de béns immobles d'ús propi, el "devengo" es produeix l'últim dia de l'any natural. En el cas d'increments de patrimoni quan es produeixi l'alteració patrimonial.

TRIBUTACIÓ DELS BÉNS IMMOBLES SITUATS A ESPANYA QUE ELS PROPIETARIS SÓN PERSONES FÍSIQUES NO RESIDENTS

a) Immobles arrendats, d'ús propi i desocupats:

La tributació dependrà de si el bé immoble està arrendat o no:

1.En el cas de que l'immoble sigui llogat, la base imposable serà l'import que per tots els conceptes rebi de l'arrendatari o subarrendatari, inclòs, en el seu cas, el corresponent a tots aquells béns cedits amb l'immoble i exclòs l' Impost sobre el Valor Afegit. De la renda íntegra així obtinguda no s'admet la deducció de cap despesa, tributant per separat per cada report al 25%.

2.Si l'immoble no està llogat (s'utilitza pel propietari o està desocupat) s'estimarà com rendiment el 2% del valor cadastral de cada immoble i sobre aquesta base s'aplicarà el tipus de gravamen general del 25%. En cas d'immobles els valors cadastrals dels quals hagin sigut revisats o modificats i hagin entrat en vigor a partir de l'1-1-94, el rendiment estimat serà l'1,1%.

El "devengo" es produeix l'últim dia de l'any natural.

b) En el cas que es transmeti l'immoble: Amb caràcter general, els increments de patrimoni obtinguts per no residents sense E.P. es determinaran per diferència entre el valor de transmissió i el valor d'adquisició. Per calcular aquests valors s'haurà de tenir en compte, entre altres, les següents regles:

En el valor d'adquisició s'han d'incloure les despeses (registre, notari) i els tributs (IVA, Transmissió Patrimonials...) satisfets per l'adquirent. El valor d'adquisició s'incrementarà també, per corregir l'efecte de la inflació, a través d'uns coeficients d'actualització.

El valor de transmissió es minorarà per les despeses i tributs inherents a la transmissió que han sigut per compte del venedor. La diferència entre aquests dos valors determinarà la base imposable de l'increment de patrimoni, sobre la que s'aplicarà el tipus de gravamen del 35%.

No obstant, en el cas de béns adquirits per persones físiques abans del 31-12-96 s'haurà de tenir en compte que una vegada calculada la diferència entre els dos valors citats, haurem d'aplicar sobre la mateixa els coeficients reductors corresponents en funció del període de possessió del bé des de la seva adquisició fins el 31-12-96. El període de permanència serà el número d'anys que excedeixi de 2, entre el moment de l'adquisició i el 31 de desembre de 1996, prenent aquest últim per excés. El coeficient reductor pels béns immobles, és el 11,11% anual.

INCREMENTS NO SUBJECTES A L'IMPOST

Com hem indicat, el període de permanència es calcula agafant el número d'anys que mitjançant entre la data d'adquisició de l'element i el 31 de desembre de 1996, arrodonint per excés. Amb conseqüència, perquè l'increment de patrimoni no estigui subjecte, al referit període haurà d'ésser de més de 10 anys per immobles o drets sobre els mateixos.

RETENCIONS A COMPTE DE L'IRPF QUE HAN DE SOPORTAR LES PERSONES FÍSIQUES NO RESIDENTS

a) Retenció per lloguer de locals. Els rendiments satisfets a un no resident en concepte de lloguer de local de negoci estan subjectes a tributació a Espanya, per obligació real, tal i com hem indicat anteriorment, al tipus general del 25%. La retenció aplicable a aquest tipus de rendiments és del 15%. En el cas de que es practiqui la retenció, el no resident minorarà de seva quota íntegra la retenció suportada.

b) Retenció quan s'adquireixi un immoble a un no resident. L'adquirent d'un bé immoble propietat d'un no resident sense E.P., està obligat a retenir i ingressar el 5% de la contraprestació acordada, en concepte de pagament a compte de l'impost corresponent al no resident. L'ingrés ha d'efectuar-se en el termini d'un mes des de la data de transmissió en el model 211. No obstant, l'adquirent no estarà obligat a practicar retenció i ingressos del 5% en els següents casos:

1.Quan el transmissor acrediti la seva subjecció per obligació personal mitjançant certificació expedida per un òrgan competent de l'Agència Tributària.

2.Quan a 31.12.96 l'immoble hagués quedat en el patrimoni del subjecte passiu més de 10 anys, sense haver sigut objecte de millores durant aquest temps.

3.Quan els béns immobles s'aportin en la constitució o augment sobre el capital de societats residents en territori espanyol.

Devolució de l'excés retingut: En el cas de disminucions de patrimoni o en el cas de que la retenció practicada sigui superior a la quota íntegra, es tindrà dret sobre la devolució de l'excés retingut. El procediment de devolució s'inicia amb la presentació del model de declaració 212 davant la Delegació o Administració que correspongui a la ubicació de l'immoble transmesa. La devolució s'efectua mitjançant transferència bancària a la compte que s'indiqui en la declaració. El titular de la compte serà el propi subjecte passiu o el seu representant, si be quan es tracti del representant haurà d'estar facultat expressament en el document acreditatiu de la representació per rebre la devolució. En el cas de que no tingui compte oberta en Espanya podrà sol·licitar la devolució mitjançant xec. S'adjuntarà sempre a la declaració 212 l'exemplar "per el no resident" del model 211 mitjançant el que es va ingressar la retenció.

L'Administració vindrà obligada a practicar liquidació provisional dintre dels sis mesos següents al final del termini establert per la presentació del model 212. Si la liquidació provisional no es pràctica en el referit termini, l'Administració Tributària procedirà a retornar d'ofici l'excés sobre la quota auto-liquidada. Transcorreguts els sis mesos citats sense que s'hagi ordenat el pagament de la devolució per causa impotable a l'Administració s'aplicarà a la quantitat pendent de devolució el corresponent interès de demora.

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

Els no residents han d'efectuar declaració per aquest Impost, per el patrimoni situat en territori espanyol que posseeixin al 31 de desembre de cada any, qualsevol que sigui el valor de l'esmentat patrimoni.

Valor: Els immobles urbans s'inclouen en la declaració prenent com a valor dels mateixos el major dels tres següents:
- El valor cadastral que figura en el rebut anual de l'Impost sobre Béns Immobles.
- El preu o valor d'adquisició.
- El comprovant per l'Administració, si s'ha efectuat una comprovació de valor a efectes d'altres tributs.

Aquesta quantitat constitueix la base imponible i liquidable de l'Impost, sempre que sobre l'immoble no hi hagin deutes o altres càrregues. La quota de l'impost es calcula aplicant a aquesta base l'escala de gravamen que s'aprovi per l'any corresponent.

DECLARACIÓ SIMPLIFICADA DE NO RESIDENTS

(Habitatge d'ús propi).
Un no resident que l'únic patrimoni sotmès a gravamen sigui un habitatge destinat fonamentalment al seu propi ús, podrà optar per utilitzar un únic model per efectuar la declaració dels Impostos sobre el Patrimoni, per l'habitatge de que disposi en territori espanyol, i sobre la Renda de les Persones Físiques, per el rendiment estimat per aquest habitatge.

El termini de declaració és de tot l'any natural immediat següent al que se refereix la declaració.

TRIBUTS LOCALS

A) Impost sobre Béns Immobles (I.B.I.) Es tracta d'un impost local, és a dir, exigit per els Ajuntaments, que han de pagar els propietaris de béns immobles. Tots els béns immobles de cada municipi estan inclosos en un cens i tenen assignat un valor (valor cadastral). Des de el valor cadastral i aplicant el tipus de gravamen que estableixi l'Ajuntament, s'obté l'import a pagar. La forma de pagament és anual, per cada immoble inclòs en el cens, i s'emet un rebut per efectuar el pagament de l'Impost. El termini per pagar varia en cada municipi.

B) Plus vàlua Municipal Es tracte d'un altre impost municipal d'establiment voluntari per els Ajuntaments, i grava l'obtenció de un teòric increment de valor experiment per els terrenys urbans. Es "devenga" en la data de transmissió. En les transmissions onerosas d'immobles, si el contribuent és persona física no resident, rep la condició de subjecte passiu substitut de la persona física o jurídica que adquireix el bé immoble.